Entrades
Ens mostren 4 experiències, a través de contes de la col·lecció Una mà de contes, de com es treballa amb la Filosofia 3/18: diàleg,reflexió i acció. Són interessants de llegir perquè mostren la riquesa del treball amb els contes a les aules.
Els contes treballats són la Ventafocs, l'Aneguet lleig, la Caputxeta Vermella i el Patufet.
Carme Monter Domec
CEIP Els Raiers
1. DESCRIPCIO DEL GRUP
L'experiència es va aplicar a 1'aula d'educació especial, amb dues nenes amb necessitats educatives especials que fan primer i segon curs de cicle superior.
Totes dues tenen un llenguatge oral força desenvolupat, tant a nivell d'expressió com de comprensió. Poden seguir i participar en una conversa sempre i quan el tema sigui conegut i proper a les seves experiències personals. Els hi costa una mica fer inferències, deduccions, extreure conclusions, inventar o crear noves històries a partir d'una idea i/o imatge... Tot i això ens va semblar interessant aplicar l'experiència amb aquestes nenes ja que ens permetia:
- que es posin en la pell dels personatges dels contes
- que analitzin les vivències dels protogonistes del conte i les relacionin amb les seves pròpies.
- que davant d'un problema o dificultat pensin diferents solucions i triïn la més adient.
2. RECURSOS
Hem utilitzat el manual Tot Pensant com a punt de referència i 1'hem aplicat al conte de la Ventafocs.
La versió de La Ventafocs triada l'hem extreta del CD Una mà de contes (Catalunya cultura i el Club Super 3).
3. TEMPORALITZACIÓ
L'experiència es va aplicar durant tres sessions d'una hora de durada:
1ª sessió: - Presentació del títol del conte i conversa previa.
- Escoltem el conte (cd) i anem seguint la lectura.
- Tornem a escoltar el conte aturant la narració per o dialogar i debatre alguns temes que ens semblen d'interés.
2a sessió: - Recordem 1'argument del conte a partir d'un joc (jo començo una frase i tu 1'acabes).
- Parlem de la importància de tenir un nom i busquem noms per als personatges dels contes.
3a sessió: - La Ventafocs ens envia un cartell i inventem un cartell semblant.
4. METODOLOGIA:
- Paper del professor:
En tot moment el paper de la mestra ha sigut clau per tal de mantenir i reconduir el diàleg. Ha anat formulant preguntes que les nenes anaven contestant i, a partir de les respostes, els hi demanava més explicacions, aclariments, exemples. L'opinió de la companya... En cap moment jutjava els seus raonoment; però si que els hi creava nous dubtes sobre la qüestió de la qual es parlava. De tant en tant anava recordant totes les aportacions i així definia les conclusions.
- Els temes:
Els temes del debat han sorgit ha partir de les preguntes que la mestra anava formulant mentre escoltàvem el conte. Ha intentat, en tot moment, que les nenes els relacionessin amb la seva experiència personal, amb les seves vivències i emocions. Els temes triats han sigut:
- El nostre nom: Els arguments més significatius són que tots hem de tenir un nom perquè si no, "com ens cridarien? "
- Què hem de fer si perdem una cosa?: Vam arribar a la conclusió que el millor es preguntar a tothom si l'ha trobada (personalment, per la radio, televisió...)
- Hi ha persones tant bones com... o tant dolentes com... L’opinió és que hi ha persones bones tot i que de vegades s'equivoquen ("l’Albert és un bon amic però ahir no va fer els deures", la Jana sempre juga amb mi però ahir hem va insultar")
- El diàleg:
Anteriorment la mestra havia presentat unes normes que tots havíem de complir. Les vam llegir, explicar i van penjar un cartell en un racó de la classe. Això, a més a més, de 1'experiència propia, ja que diàriament dediquem 10-15 minuts a 1'expressió oral, va afavorir la dinàmica de les sessions.
Les nenes intervenien espontàniament i fins i tot es convidaven a parlar "ara tu".
Normalment les seves respostes eren immediates, no es prenien un temps per pensar la resposta. Ara se n'adonen que perquè sí o perquè no, no son raons vàlides.
5. VALORACIO I CONCLUSIONS
Al ser un grup molt reduït i una mica "peculiar" el diàleg ha sigut molt dirigit i per arribar a algunes conclusions la mestra ha hagut d'anar reconduint la conversa, mitjançant les seves preguntes, per tal d'ampliar el ventall de les aportacions de cada nena.
Aquestes sessions ens han servit per parlar de temes que normalment no tractem en les nostres converses i aprofundir més en alguns aspectes:
- les emocions dels altres,
- les repercussions de les nostres pròpies accions,
- buscar solucions per als problemes dels altres,
- a diferenciar entre lo possible (que pot passar alguna vegada) i lo impossible (que no pot passar mai),
- o distingir entre lo real i lo irreal (que només passa en els contes).
Tot i que no hem arribat a unes conclusions molt profundes, l'experiencia ha sigut molt positiva ja que les nenes han après a pensar a partir del diàleg i de posar en dubte els seus plantejaments.
Esperem continuar 1'experiéncia a partir de nous contes.
1. DESCRIPCIO DEL GRUP
L'experiència es va aplicar a 1'aula d'educació especial, amb dues nenes amb necessitats educatives especials que fan primer i segon curs de cicle superior.
Totes dues tenen un llenguatge oral força desenvolupat, tant a nivell d'expressió com de comprensió. Poden seguir i participar en una conversa sempre i quan el tema sigui conegut i proper a les seves experiències personals. Els hi costa una mica fer inferències, deduccions, extreure conclusions, inventar o crear noves històries a partir d'una idea i/o imatge... Tot i això ens va semblar interessant aplicar l'experiència amb aquestes nenes ja que ens permetia:
- que es posin en la pell dels personatges dels contes
- que analitzin les vivències dels protogonistes del conte i les relacionin amb les seves pròpies.
- que davant d'un problema o dificultat pensin diferents solucions i triïn la més adient.
2. RECURSOS
Hem utilitzat el manual Tot Pensant com a punt de referència i 1'hem aplicat al conte de la Ventafocs.
La versió de La Ventafocs triada l'hem extreta del CD Una mà de contes (Catalunya cultura i el Club Super 3).
3. TEMPORALITZACIÓ
L'experiència es va aplicar durant tres sessions d'una hora de durada:
1ª sessió: - Presentació del títol del conte i conversa previa.
- Escoltem el conte (cd) i anem seguint la lectura.
- Tornem a escoltar el conte aturant la narració per o dialogar i debatre alguns temes que ens semblen d'interés.
2a sessió: - Recordem 1'argument del conte a partir d'un joc (jo començo una frase i tu 1'acabes).
- Parlem de la importància de tenir un nom i busquem noms per als personatges dels contes.
3a sessió: - La Ventafocs ens envia un cartell i inventem un cartell semblant.
4. METODOLOGIA:
- Paper del professor:
En tot moment el paper de la mestra ha sigut clau per tal de mantenir i reconduir el diàleg. Ha anat formulant preguntes que les nenes anaven contestant i, a partir de les respostes, els hi demanava més explicacions, aclariments, exemples. L'opinió de la companya... En cap moment jutjava els seus raonoment; però si que els hi creava nous dubtes sobre la qüestió de la qual es parlava. De tant en tant anava recordant totes les aportacions i així definia les conclusions.
- Els temes:
Els temes del debat han sorgit ha partir de les preguntes que la mestra anava formulant mentre escoltàvem el conte. Ha intentat, en tot moment, que les nenes els relacionessin amb la seva experiència personal, amb les seves vivències i emocions. Els temes triats han sigut:
- El nostre nom: Els arguments més significatius són que tots hem de tenir un nom perquè si no, "com ens cridarien? "
- Què hem de fer si perdem una cosa?: Vam arribar a la conclusió que el millor es preguntar a tothom si l'ha trobada (personalment, per la radio, televisió...)
- Hi ha persones tant bones com... o tant dolentes com... L’opinió és que hi ha persones bones tot i que de vegades s'equivoquen ("l’Albert és un bon amic però ahir no va fer els deures", la Jana sempre juga amb mi però ahir hem va insultar")
- El diàleg:
Anteriorment la mestra havia presentat unes normes que tots havíem de complir. Les vam llegir, explicar i van penjar un cartell en un racó de la classe. Això, a més a més, de 1'experiència propia, ja que diàriament dediquem 10-15 minuts a 1'expressió oral, va afavorir la dinàmica de les sessions.
Les nenes intervenien espontàniament i fins i tot es convidaven a parlar "ara tu".
Normalment les seves respostes eren immediates, no es prenien un temps per pensar la resposta. Ara se n'adonen que perquè sí o perquè no, no son raons vàlides.
5. VALORACIO I CONCLUSIONS
Al ser un grup molt reduït i una mica "peculiar" el diàleg ha sigut molt dirigit i per arribar a algunes conclusions la mestra ha hagut d'anar reconduint la conversa, mitjançant les seves preguntes, per tal d'ampliar el ventall de les aportacions de cada nena.
Aquestes sessions ens han servit per parlar de temes que normalment no tractem en les nostres converses i aprofundir més en alguns aspectes:
- les emocions dels altres,
- les repercussions de les nostres pròpies accions,
- buscar solucions per als problemes dels altres,
- a diferenciar entre lo possible (que pot passar alguna vegada) i lo impossible (que no pot passar mai),
- o distingir entre lo real i lo irreal (que només passa en els contes).
Tot i que no hem arribat a unes conclusions molt profundes, l'experiencia ha sigut molt positiva ja que les nenes han après a pensar a partir del diàleg i de posar en dubte els seus plantejaments.
Esperem continuar 1'experiéncia a partir de nous contes.
Treball sobre L'aneguet lleig
Natàlia Puyuelo
Matilde Pérez
CEIP Bac de Roda
1. DESCRIPCIÓ DEL GRUP CLASSE
L'experiència s'ha realitzat amb un grup del cicle d'educació Infantil, en el nivell de p-5. La classe té 16 alumnes; 12 nens i 4 nenes. Hem treballat "L'aneguet lleig" utilitzant dues versions:
1- La del llibre "Tot pensant... contes"
2- La de la Núria Vilà i l'Enric Larreula (ed. Baula) que està penjada a la web del grup IREF.
S'han fet dues sessions d'uns 45' cada una. La primera amb el grup partit, de foma simultànea en dos espais diferents. La segona amb tot el grup.
PREPARACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA
1- Tria del conte
Hem decidit treballar amb un conte perquè sent un material proper a 1'alumne afavoreix la seva implicació.
2- Estudi del text
Es fa una lectura per a preparar pauses, preguntes, suggeriments que estimulin les habilitats a treballar.
2. DESCRIPCIÓ DE LES SESIONS
En la primera, cada mestra agafa un grup de treball (sovint es fan activitats amb mig grup i n'estan habituats). Es fa una lectura de la versió que trobem a "Tot pensant... contes", volem que els alumnes parlin per tant no tenim pressa, fem pauses i preguntes. Es genera un diàleg molt ric del que donarem una petita mostra.
En la segona sessió, treballem les dues mestres amb el grup classe al complert. Es fa la lectura de la versió d'en Larreula: hem triat aquesta per semblar-se bastat a la original.
En aquesta ocassió es proposen als alumnes tres activitats.
1- Observació de portades diferents:
Què hi veiem?
Què explica del conte cada una de elles?
Quina t’agrada més i perquè?
2- Dibuixa un moment de la història que t’hagi agradat i explica perquè l'has triat.
3-Text individual (per entregar al titella de la classe)
Com faries per ajudar a l'aneguet?
HABILITATS TREBALLADES
RECERCA: formular hipòtesis, observar, buscar alternatives, imaginar
RAONAMENT: buscar i donar raons, establir relacions de causa i efecte COMUNICACIÓ I TRADUCCIÓ: interpretar, traduir de l'oral al plàstic
Matilde Pérez
CEIP Bac de Roda
1. DESCRIPCIÓ DEL GRUP CLASSE
L'experiència s'ha realitzat amb un grup del cicle d'educació Infantil, en el nivell de p-5. La classe té 16 alumnes; 12 nens i 4 nenes. Hem treballat "L'aneguet lleig" utilitzant dues versions:
1- La del llibre "Tot pensant... contes"
2- La de la Núria Vilà i l'Enric Larreula (ed. Baula) que està penjada a la web del grup IREF.
S'han fet dues sessions d'uns 45' cada una. La primera amb el grup partit, de foma simultànea en dos espais diferents. La segona amb tot el grup.
PREPARACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA
1- Tria del conte
Hem decidit treballar amb un conte perquè sent un material proper a 1'alumne afavoreix la seva implicació.
2- Estudi del text
Es fa una lectura per a preparar pauses, preguntes, suggeriments que estimulin les habilitats a treballar.
2. DESCRIPCIÓ DE LES SESIONS
En la primera, cada mestra agafa un grup de treball (sovint es fan activitats amb mig grup i n'estan habituats). Es fa una lectura de la versió que trobem a "Tot pensant... contes", volem que els alumnes parlin per tant no tenim pressa, fem pauses i preguntes. Es genera un diàleg molt ric del que donarem una petita mostra.
En la segona sessió, treballem les dues mestres amb el grup classe al complert. Es fa la lectura de la versió d'en Larreula: hem triat aquesta per semblar-se bastat a la original.
En aquesta ocassió es proposen als alumnes tres activitats.
1- Observació de portades diferents:
Què hi veiem?
Què explica del conte cada una de elles?
Quina t’agrada més i perquè?
2- Dibuixa un moment de la història que t’hagi agradat i explica perquè l'has triat.
3-Text individual (per entregar al titella de la classe)
Com faries per ajudar a l'aneguet?
HABILITATS TREBALLADES
RECERCA: formular hipòtesis, observar, buscar alternatives, imaginar
RAONAMENT: buscar i donar raons, establir relacions de causa i efecte COMUNICACIÓ I TRADUCCIÓ: interpretar, traduir de l'oral al plàstic
TRANSCRIPCIÓ D’ALGUNS DIÀLEGS
Mostrant una portada: QUÈ HI VEIEU?
- un pájaro
- un ànec
COM HO SAPS QUÈ ÉS UN ÀNEC?
- he vist lo que té a la boca
- sí un bec
QUÈ MÉS HI VEIEU?
- ous
- són ous d'ànec
- sí perquè si és un anec els ous són d'ànec.
I QUÈ PENSEU QUE ÉS UN ÀNEC MASCLE O FEMELLA?
- femella perquè ella és la que pon els ous
ALGÚ SAP UN CONTE QUE PARLI D'ÀNECS?
- l'aneguet lleig, que no era un ànec.
COM DEU SER UN ÀNEC LLEIG?
- negre
- no, portar-se malament
COM FAN ELS ÀNECS PER A COVAR ELS OUS?
- es posen a sobre
- es posen a terra estirades
- sí, però primer han de fer el niu
- amb el pico i pals a la terra
COM ESTÀVEN ELS OUS?
- els ous estàven calents, perquè si no es desfan
- els pollets si no tinguessin bec no podrien sortir de l'ou
QUÈ ÉS MILLOR SER GUAPO O SER SIMPÀTIC?
- simpàtic perquè riu molt
COM ESTAVA L’ANEGUET QUAN LI FEIEN BURLA?
- enfadat
- trist
SI US PASSES A VOSALTRES QUÈ FARÍEU?
- passar d'ells
- marxar amb la motxilla
QUÈ PASSA A LA PRIMAVERA?
- que el gel es desfà amb el sol perquè el gel és aigua
- surten les flors
HEU ESTAT TRISTOS ALGUNA VEGADA?
- sí quan marxava de Tarragona, vinga plorar
- sí, un dia que la meve mare em va deixar sol a casa, però no vaig plorar.
- jo quan em quedo sol a casa em poso a jugar a la play i ja està
- jo un dia que estava al llit...pensava coses dolentes...pensava en el enterramiento...
- ho vas somiar? (pregunta un company)
- ho vaig somiar amb els ulls oberts, quan es morien els meus pares i quan em moria jo.
QUÈ T'HA AGRADAT DEL CONTE?
- el final
- el cigne
Mostrant una portada: QUÈ HI VEIEU?
- un pájaro
- un ànec
COM HO SAPS QUÈ ÉS UN ÀNEC?
- he vist lo que té a la boca
- sí un bec
QUÈ MÉS HI VEIEU?
- ous
- són ous d'ànec
- sí perquè si és un anec els ous són d'ànec.
I QUÈ PENSEU QUE ÉS UN ÀNEC MASCLE O FEMELLA?
- femella perquè ella és la que pon els ous
ALGÚ SAP UN CONTE QUE PARLI D'ÀNECS?
- l'aneguet lleig, que no era un ànec.
COM DEU SER UN ÀNEC LLEIG?
- negre
- no, portar-se malament
COM FAN ELS ÀNECS PER A COVAR ELS OUS?
- es posen a sobre
- es posen a terra estirades
- sí, però primer han de fer el niu
- amb el pico i pals a la terra
COM ESTÀVEN ELS OUS?
- els ous estàven calents, perquè si no es desfan
- els pollets si no tinguessin bec no podrien sortir de l'ou
QUÈ ÉS MILLOR SER GUAPO O SER SIMPÀTIC?
- simpàtic perquè riu molt
COM ESTAVA L’ANEGUET QUAN LI FEIEN BURLA?
- enfadat
- trist
SI US PASSES A VOSALTRES QUÈ FARÍEU?
- passar d'ells
- marxar amb la motxilla
QUÈ PASSA A LA PRIMAVERA?
- que el gel es desfà amb el sol perquè el gel és aigua
- surten les flors
HEU ESTAT TRISTOS ALGUNA VEGADA?
- sí quan marxava de Tarragona, vinga plorar
- sí, un dia que la meve mare em va deixar sol a casa, però no vaig plorar.
- jo quan em quedo sol a casa em poso a jugar a la play i ja està
- jo un dia que estava al llit...pensava coses dolentes...pensava en el enterramiento...
- ho vas somiar? (pregunta un company)
- ho vaig somiar amb els ulls oberts, quan es morien els meus pares i quan em moria jo.
QUÈ T'HA AGRADAT DEL CONTE?
- el final
- el cigne
Treball sobre La Caputxeta vermella
Esther Sannicolás Monserrate i Eulàlia Escoda Cabré
Llar d'infants La Cuca. Cambrils.
1. DESCRIPCIÓ DEL GRUP CLASSE
Dins de la minoria d'edat dels nostres alumnes, hem fet una tría d'aquells que més ens podien sorprendre a l’hora de posar en marxa la nostra práctica.
Hem agafat un grup de 8 nens d'entre 2 i 3 anys i l'experiència s'ha dividit en 4 sessions de 10 a 15 minuts cada una, duent-les a terme dins de la mateixa aula.
En aquest mateix apartat volem exposar que la nostra memoria serà mes extensa que el que es demana inicialment, ja que, a part de tenir més pàgines, veureu que hi ha 4 activitats sorgides d'una mateixa, de 1'activitat principal. Creiem convenient extendre'ns una mica més pel simple fet de ser dues mestres les qui realitzen la memòria i per poder fer així més completa la nostra pràctica,
2. DESCRIPCIÓ DE L'EXPERIÈNCIA
El tema triat ha sigut el conte de La Caputxeta Vermella.
Per què hem triat aquest conte? Considerem que es un conte dels de tota la
vida, podríem dir que ja es “tradicional”, i que per això els nens el reconeixen
amb facilitat.
Com abans comentavem, la temàtica triada s'ha diversificat en 4 activitats
diferents, que son les següents:
- narració del conté
- enganxar gomets vermells a la peça de vestir de la nena protagonista
- el cistell dels aliments
- el morro del llop fet en un pot de iogurt
A més de fer totes aquestes propostes per treballar el conte, cal comentar que tots els nens d'aquesta edat, no només el grup de vuit, van anar al teatre a veure la representació del conte, una versió totalment diferent de 1'argument tradicional, on el llop li feien pudor els peus, la caputxeta anava amb patinet i escoltant els walkmans...
• El conte
Tot i conéixer ja el conte, hi va haver molta espectaciói atenció per part d'ells. Aquest es va explicar amb un suport material unes làmines de dibuix on s'hi reflectien les diferente situacions. Mentre s'anava explicant els nens anaven intervenint, ja fos en aspectes referits al conte com també en d'altres elements.
Llar d'infants La Cuca. Cambrils.
1. DESCRIPCIÓ DEL GRUP CLASSE
Dins de la minoria d'edat dels nostres alumnes, hem fet una tría d'aquells que més ens podien sorprendre a l’hora de posar en marxa la nostra práctica.
Hem agafat un grup de 8 nens d'entre 2 i 3 anys i l'experiència s'ha dividit en 4 sessions de 10 a 15 minuts cada una, duent-les a terme dins de la mateixa aula.
En aquest mateix apartat volem exposar que la nostra memoria serà mes extensa que el que es demana inicialment, ja que, a part de tenir més pàgines, veureu que hi ha 4 activitats sorgides d'una mateixa, de 1'activitat principal. Creiem convenient extendre'ns una mica més pel simple fet de ser dues mestres les qui realitzen la memòria i per poder fer així més completa la nostra pràctica,
2. DESCRIPCIÓ DE L'EXPERIÈNCIA
El tema triat ha sigut el conte de La Caputxeta Vermella.
Per què hem triat aquest conte? Considerem que es un conte dels de tota la
vida, podríem dir que ja es “tradicional”, i que per això els nens el reconeixen
amb facilitat.
Com abans comentavem, la temàtica triada s'ha diversificat en 4 activitats
diferents, que son les següents:
- narració del conté
- enganxar gomets vermells a la peça de vestir de la nena protagonista
- el cistell dels aliments
- el morro del llop fet en un pot de iogurt
A més de fer totes aquestes propostes per treballar el conte, cal comentar que tots els nens d'aquesta edat, no només el grup de vuit, van anar al teatre a veure la representació del conte, una versió totalment diferent de 1'argument tradicional, on el llop li feien pudor els peus, la caputxeta anava amb patinet i escoltant els walkmans...
• El conte
Tot i conéixer ja el conte, hi va haver molta espectaciói atenció per part d'ells. Aquest es va explicar amb un suport material unes làmines de dibuix on s'hi reflectien les diferente situacions. Mentre s'anava explicant els nens anaven intervenint, ja fos en aspectes referits al conte com també en d'altres elements.
DIÀLEG
Dana: - se la volia menjar?
Mestra: - a qui?
Ada: - a la caputxeta
Mestra: - i se la menja o no al final?
Dana: - sí!
Ada: - no!, s'escapa la caputxeta
Assier: - sí!
Júlia: - sí, perquè es molt gran el llop
Mestra: -i s'escapa corrents?
Ada: - sí, com al teatre
Dana: - iiiiiii... vam veure un caçador!
Ada: - però no va sortir el caçador, eh?
Júlia: - jo tenia por
Jordi: - jo també tenia por
Marçal: - jo també
Mestra: - per qué tenieu por?
Ada: - però era amic de la caputxeta. Al teatre sí que era gran!
Júlia: - feia pudor
Ada: - els peus!
- Explicació del conte
Assier: - mira, un esquirol!
Marçal: - mira, hi ha un cornill!
- Cançó de l’esquirol
Assier: - hay muchos?
Mestra: - per què es diu caputxeta vermella?
Dana: - perquè se la volia menjar el llop
Júlia: - mira quina samarreta que tinc?
Assier: - yo también la llevo roja
- Explicació del conte
Júlia: - i on està el llop? A casa de 1'àvia?
Júlia: - mira el llop
Jordi: - el llop
Marçal: - un cargol
Oriol: - una marieta
Jordi: - un conill
Júlia: - mira, un altre esquirol
Mestra: - què ha passat aquí?
Júlia: - se l'ha menjat
Mestra: - no encara no! Están parlant. Veieu? Hi ha 2 camins
Oriol: - per aquí hi ha el llop
Ada: - per aquí hi ha el llop i per aquí va la caputxeta
Mestra: - llavors el Ilop va arribar a casa. Què hi veieu aquí?
Júlia: - mira, hi ha un cistell!
Oriol: - i jo sóc el llop
Assier: - jo també
Marçal: - jo sóc el llop
Mestra; - per què voleu ser el llop?
Marçal: - jo sóc el llop
- S'ensenya el morro fet a classe
Dana: - una boca del llop
Oriol: - jo veig un nas
Júlia: - jo no el vaig pintar
Marçal: - i vaig enganxar les dents i menja amb les dents
...Arriba a casa de l'avia... toc, toc, toc!!...
Dana: - la caputxeta!
Mestra: - què hi ha a la casa?
Jordi: - allà dalt hi ha una xemeneia
Mestra: - que hi surt fum?
Jordi: - no
Mestra: - i això què és?
Jordi: - una barana d’un balcó
- Explicació del conte
Mestra; - qui hi ha al costat de l’àvia?
Jordi: - un gatet
...Tens unes dents molt grosses...
Jordi: - se la vol menjar
Júlia: - apareix el caçador i el va matar
Júlia: - a qui pega el calador?
Mestra: - no pega a ningú
Final del conte
Després de 1'explicació tots es van voler posar complements del vestuari de cada personatge, ja que en tenien al seu abast, però no va ser com una interpretació, sinó simplement com un joc de disfresses.
HABILITATS DE PENSAMENT
Un cop 1'activitat s'ha posat en funcionament s'han pogut anar observant habilitats de recerca, com endevinar, formular hipòtesis, observar i anticipar conseqüències. També s'han vist reflexades habilitats de raonament com establir relacions de causa-efecte o buscar i donar raons. Cal recordar que son nens molt petits!
Les habilItats de comunicació i traducció també hi han donat peu, es a dir, que al mateix temps que nosaltres explicàvem el conte ells també narraven. Al ser una història explicada a través d'imatges, sortien elements molt coneguts per a ells, com és el cas d'un esquirol. Aixó ens va donar la oprtunitat de passar del llenguatge oral al llenguatge musical tot cantant la cançó de l’esquirol.
• Enganxem gomets de color vermell
La segona proposta sorgida del conte és 1'exposicíó del dibuix buit d'un abric amb caputxa, on 1'exercici que han de fer els nens es enganxar gomets vermells dins del que és la peça de vestir. La presentació de 1'activitat, al ser en dies diferents, es va fer tot recordant el conte.
Mestra: - sabeu qui és?
Nens: - sííi!
Mestra: - qui és? Què és un Ilop?
Nens: - nooooooooooo! És la caputxeta!
Mestra: - que té el vestit vermell?
Nens: - no, està blanc
Mestra: - sabeu qué farem?
Nens: - pintarem!
Mestra: - no, posarem gomets de color vermell dins de la caputxa de la
nena.
HABILITATS DE PENSAMENT
S'observa el dibuix i s'esbrina el personatge. A la pregunta de que si sabran el que faran hi ha la suposició de pintar. Per tant, estem treballant habilitats de recerca.
A part de treballar aquestes habilitats, se'n han de treballat d'altres més específiques d'aprenentatge de llar d'lnfants, encara que sabem que sempre es va treballant, com és el cas de la psicomotricitat fina (enganxar gomets), la figura geométrica (la rodona), el color vermell i el dins/fora.
• El cistell dels aliments
El joc del cistell va ser un altre centre d’interés per complementar el conte de la caputxeta.
Es tracta de que el nen reconegui els diferents aliments i objectes que se li presenten i sàpiga diferenciar el què és comestible del que no ho és,
Com ho presentem?
Mostrem 2 làmines de dibuix en les que s'hi reflecteix 2 cistells buits, un de tatxat i 1'altre no. Tot seguit també es mostren els diferents objectes i s'explica en què consisteix el joc: posar els aliments al cistell sense ratllar i els no aliments al cistell ratllat, tot simbolitzant el què es pot menjar de què no.
Mestra: - mireu que tinc aquí! Qué son?
Nens: - cistells
Mestra: - i què li passa a aquest cistell d’aquí?
Nens: - està ratllat.
Mestra: - i sabeu de quin color són?
Nens: - són marrons
Mestra: - i mireu que més tinc! Menjar i altres coses. Què tinc a les mans?
Nens: - una taronja i un llapis
Mestra: - que es menja la taronja?
Laia: - no, se'n fa suc (el posa al cistell correcte)
Mestra: - i el llapis?
Laia: - per pintar (el posa al cistell tatxat)
Mestra: - ara agafarem dues coses més. Ui, mireu què tinc, què és això?
Marina: - un arbre
Mestra: - no, un arbre no! Es una carxofa!!!. I això es menja Marina, és
una hortalissa.
Marina: - doncs si es menja l'he de posar al cistell d’aquí (cistell correcte)
HABILITATS DE PENSAMENT
Per tant les habilitats treballades son observar, endevinar, formular hipòtesis, suposar, imaginar conseqüències i anticipar. Aquestes serien habilitats de recerca. També es treballen habilitats de conceptualització, com ara agrupar els diferents objectes i aliments i classificar-los segons els cistells.
En les habilitats de raonament, estableixen relacions de fins i mitjans, ja que és una manera de reproduir el seu món social. També hi formen part les habilitats de comunicació i traducció, ja que van explicar i descriure alguns dels elements, van donar opinons i criteris.
• El morro del llop fet amb un pof de iogurt
En aquesta última activitat hem volgut treballar un dels personatges poc estimats per als nens i hem intentat fer-los-hi veure que e llop no és tant dolent com se 1'imaginen es a dir, que no cal que tinguin aquella por exagerada.
S'ha agafat un pot buit de iogurt, l'hi hem tret 1'etiqueta i s'ha explicat que el pintariem de color marró. I per què d'aquest color? Perquè evidentment és el color de 1'animal, i a més aprofitariem per treballar-lo a 1'aula. A més, ni posaríem uns detalls per tal de donar forma al morro del llop.
HABILITATS DE PENSAMENT
Abans de res cal dir que aquest exercici va ser bastant dirigit per nosaltres, tot i així, també s'han treballat habilitats de recerca, com es el cas de l'observació.
Com a habilitat de raonament va sorgir la de fer inféréncies, ja que ens van preguntar si aquest morro portaria unes dents que mosseguessin. I és clar que també es van establir relacions de parts/tot perquè a l'hora de fer el morro es treballa una part del cos de 1'animal.
Un cop acabada 1'activitat els nens van interpretar i al mateix temps improvisar fer de llop, així com també vam traduir del plástic a 1'oral perqué vam cantar la cançó del llop. Per tant es treballen fes habilitats de comunicació i traducció.
Dana: - se la volia menjar?
Mestra: - a qui?
Ada: - a la caputxeta
Mestra: - i se la menja o no al final?
Dana: - sí!
Ada: - no!, s'escapa la caputxeta
Assier: - sí!
Júlia: - sí, perquè es molt gran el llop
Mestra: -i s'escapa corrents?
Ada: - sí, com al teatre
Dana: - iiiiiii... vam veure un caçador!
Ada: - però no va sortir el caçador, eh?
Júlia: - jo tenia por
Jordi: - jo també tenia por
Marçal: - jo també
Mestra: - per qué tenieu por?
Ada: - però era amic de la caputxeta. Al teatre sí que era gran!
Júlia: - feia pudor
Ada: - els peus!
- Explicació del conte
Assier: - mira, un esquirol!
Marçal: - mira, hi ha un cornill!
- Cançó de l’esquirol
Assier: - hay muchos?
Mestra: - per què es diu caputxeta vermella?
Dana: - perquè se la volia menjar el llop
Júlia: - mira quina samarreta que tinc?
Assier: - yo también la llevo roja
- Explicació del conte
Júlia: - i on està el llop? A casa de 1'àvia?
Júlia: - mira el llop
Jordi: - el llop
Marçal: - un cargol
Oriol: - una marieta
Jordi: - un conill
Júlia: - mira, un altre esquirol
Mestra: - què ha passat aquí?
Júlia: - se l'ha menjat
Mestra: - no encara no! Están parlant. Veieu? Hi ha 2 camins
Oriol: - per aquí hi ha el llop
Ada: - per aquí hi ha el llop i per aquí va la caputxeta
Mestra: - llavors el Ilop va arribar a casa. Què hi veieu aquí?
Júlia: - mira, hi ha un cistell!
Oriol: - i jo sóc el llop
Assier: - jo també
Marçal: - jo sóc el llop
Mestra; - per què voleu ser el llop?
Marçal: - jo sóc el llop
- S'ensenya el morro fet a classe
Dana: - una boca del llop
Oriol: - jo veig un nas
Júlia: - jo no el vaig pintar
Marçal: - i vaig enganxar les dents i menja amb les dents
...Arriba a casa de l'avia... toc, toc, toc!!...
Dana: - la caputxeta!
Mestra: - què hi ha a la casa?
Jordi: - allà dalt hi ha una xemeneia
Mestra: - que hi surt fum?
Jordi: - no
Mestra: - i això què és?
Jordi: - una barana d’un balcó
- Explicació del conte
Mestra; - qui hi ha al costat de l’àvia?
Jordi: - un gatet
...Tens unes dents molt grosses...
Jordi: - se la vol menjar
Júlia: - apareix el caçador i el va matar
Júlia: - a qui pega el calador?
Mestra: - no pega a ningú
Final del conte
Després de 1'explicació tots es van voler posar complements del vestuari de cada personatge, ja que en tenien al seu abast, però no va ser com una interpretació, sinó simplement com un joc de disfresses.
HABILITATS DE PENSAMENT
Un cop 1'activitat s'ha posat en funcionament s'han pogut anar observant habilitats de recerca, com endevinar, formular hipòtesis, observar i anticipar conseqüències. També s'han vist reflexades habilitats de raonament com establir relacions de causa-efecte o buscar i donar raons. Cal recordar que son nens molt petits!
Les habilItats de comunicació i traducció també hi han donat peu, es a dir, que al mateix temps que nosaltres explicàvem el conte ells també narraven. Al ser una història explicada a través d'imatges, sortien elements molt coneguts per a ells, com és el cas d'un esquirol. Aixó ens va donar la oprtunitat de passar del llenguatge oral al llenguatge musical tot cantant la cançó de l’esquirol.
• Enganxem gomets de color vermell
La segona proposta sorgida del conte és 1'exposicíó del dibuix buit d'un abric amb caputxa, on 1'exercici que han de fer els nens es enganxar gomets vermells dins del que és la peça de vestir. La presentació de 1'activitat, al ser en dies diferents, es va fer tot recordant el conte.
Mestra: - sabeu qui és?
Nens: - sííi!
Mestra: - qui és? Què és un Ilop?
Nens: - nooooooooooo! És la caputxeta!
Mestra: - que té el vestit vermell?
Nens: - no, està blanc
Mestra: - sabeu qué farem?
Nens: - pintarem!
Mestra: - no, posarem gomets de color vermell dins de la caputxa de la
nena.
HABILITATS DE PENSAMENT
S'observa el dibuix i s'esbrina el personatge. A la pregunta de que si sabran el que faran hi ha la suposició de pintar. Per tant, estem treballant habilitats de recerca.
A part de treballar aquestes habilitats, se'n han de treballat d'altres més específiques d'aprenentatge de llar d'lnfants, encara que sabem que sempre es va treballant, com és el cas de la psicomotricitat fina (enganxar gomets), la figura geométrica (la rodona), el color vermell i el dins/fora.
• El cistell dels aliments
El joc del cistell va ser un altre centre d’interés per complementar el conte de la caputxeta.
Es tracta de que el nen reconegui els diferents aliments i objectes que se li presenten i sàpiga diferenciar el què és comestible del que no ho és,
Com ho presentem?
Mostrem 2 làmines de dibuix en les que s'hi reflecteix 2 cistells buits, un de tatxat i 1'altre no. Tot seguit també es mostren els diferents objectes i s'explica en què consisteix el joc: posar els aliments al cistell sense ratllar i els no aliments al cistell ratllat, tot simbolitzant el què es pot menjar de què no.
Mestra: - mireu que tinc aquí! Qué son?
Nens: - cistells
Mestra: - i què li passa a aquest cistell d’aquí?
Nens: - està ratllat.
Mestra: - i sabeu de quin color són?
Nens: - són marrons
Mestra: - i mireu que més tinc! Menjar i altres coses. Què tinc a les mans?
Nens: - una taronja i un llapis
Mestra: - que es menja la taronja?
Laia: - no, se'n fa suc (el posa al cistell correcte)
Mestra: - i el llapis?
Laia: - per pintar (el posa al cistell tatxat)
Mestra: - ara agafarem dues coses més. Ui, mireu què tinc, què és això?
Marina: - un arbre
Mestra: - no, un arbre no! Es una carxofa!!!. I això es menja Marina, és
una hortalissa.
Marina: - doncs si es menja l'he de posar al cistell d’aquí (cistell correcte)
HABILITATS DE PENSAMENT
Per tant les habilitats treballades son observar, endevinar, formular hipòtesis, suposar, imaginar conseqüències i anticipar. Aquestes serien habilitats de recerca. També es treballen habilitats de conceptualització, com ara agrupar els diferents objectes i aliments i classificar-los segons els cistells.
En les habilitats de raonament, estableixen relacions de fins i mitjans, ja que és una manera de reproduir el seu món social. També hi formen part les habilitats de comunicació i traducció, ja que van explicar i descriure alguns dels elements, van donar opinons i criteris.
• El morro del llop fet amb un pof de iogurt
En aquesta última activitat hem volgut treballar un dels personatges poc estimats per als nens i hem intentat fer-los-hi veure que e llop no és tant dolent com se 1'imaginen es a dir, que no cal que tinguin aquella por exagerada.
S'ha agafat un pot buit de iogurt, l'hi hem tret 1'etiqueta i s'ha explicat que el pintariem de color marró. I per què d'aquest color? Perquè evidentment és el color de 1'animal, i a més aprofitariem per treballar-lo a 1'aula. A més, ni posaríem uns detalls per tal de donar forma al morro del llop.
HABILITATS DE PENSAMENT
Abans de res cal dir que aquest exercici va ser bastant dirigit per nosaltres, tot i així, també s'han treballat habilitats de recerca, com es el cas de l'observació.
Com a habilitat de raonament va sorgir la de fer inféréncies, ja que ens van preguntar si aquest morro portaria unes dents que mosseguessin. I és clar que també es van establir relacions de parts/tot perquè a l'hora de fer el morro es treballa una part del cos de 1'animal.
Un cop acabada 1'activitat els nens van interpretar i al mateix temps improvisar fer de llop, així com també vam traduir del plástic a 1'oral perqué vam cantar la cançó del llop. Per tant es treballen fes habilitats de comunicació i traducció.
Treball sobre El Patufet
Coia Masdeu i Laia Sedó
Escola Puigcerver. Reus
Hem dut a terme la pràctica amb un grup de P-4 que està format per 27 alumnes, dels quals 14 són nenes i 13 són nens.
De les diferents activitats proposades dins el programa JUGUEM A PENSAR ens hem decidit pel conte.
La nostra activitat l'hem distribuit de la següent manera:
Una primera sessió en la qual hem recordat les normes de conducta per poder mantenir una conversa tots plegats. Una segona sessió on hem explicat el conte i hem realitzat una serie de preguntes per treballar les diferents habilitats de pensament triades. I finalment, una tercera sessió on un o més d'un nen o nena, han representat diferents fragments del conte i els altres han endevinat de quin fragment es tractava.
Descripció de la primera sessió:
Els nens i les nenes van seient a la rotllana (nosaltres li diem "el quadrat" perqué posem les cadires de tal manera que queden en forma de U tal com ho fan habitualment. Però aquest dia l’inici de l’activitat és diferent.
Només començar els hem presentat "LA FORMIGA PIGA" (titella de la classe) que ve a explicar-nos un problema i ens demana si la podem ajudar.
"A ella li agrada molt pensar i de vegades es fa preguntes que no sap contestar. Ens ha demanat a veure si entre tots la podem ajudar per tal de buscar aquestes respostes que ella sola no troba, però llavors ens hem trobat en un segon problema. La formiga ens pregunta com ho fem per parlar si som tants!!!"
A partir d'aquí iniciem un diàleg on recordem les normes que tenim a la classe per poder parlar. Ells van dient totes aquestes normes i la mestra les va escrivint en unes tires de paper per després poder fer un mural juntament amb les fotografíes i penjar-lo a la classe.
Escola Puigcerver. Reus
Hem dut a terme la pràctica amb un grup de P-4 que està format per 27 alumnes, dels quals 14 són nenes i 13 són nens.
De les diferents activitats proposades dins el programa JUGUEM A PENSAR ens hem decidit pel conte.
La nostra activitat l'hem distribuit de la següent manera:
Una primera sessió en la qual hem recordat les normes de conducta per poder mantenir una conversa tots plegats. Una segona sessió on hem explicat el conte i hem realitzat una serie de preguntes per treballar les diferents habilitats de pensament triades. I finalment, una tercera sessió on un o més d'un nen o nena, han representat diferents fragments del conte i els altres han endevinat de quin fragment es tractava.
Descripció de la primera sessió:
Els nens i les nenes van seient a la rotllana (nosaltres li diem "el quadrat" perqué posem les cadires de tal manera que queden en forma de U tal com ho fan habitualment. Però aquest dia l’inici de l’activitat és diferent.
Només començar els hem presentat "LA FORMIGA PIGA" (titella de la classe) que ve a explicar-nos un problema i ens demana si la podem ajudar.
"A ella li agrada molt pensar i de vegades es fa preguntes que no sap contestar. Ens ha demanat a veure si entre tots la podem ajudar per tal de buscar aquestes respostes que ella sola no troba, però llavors ens hem trobat en un segon problema. La formiga ens pregunta com ho fem per parlar si som tants!!!"
A partir d'aquí iniciem un diàleg on recordem les normes que tenim a la classe per poder parlar. Ells van dient totes aquestes normes i la mestra les va escrivint en unes tires de paper per després poder fer un mural juntament amb les fotografíes i penjar-lo a la classe.
Descripció de la segona sessió:
Aquest grup sovint demana que els expliquem contes, i llavors vam aprofitar 1'ocasió per dur a terme l'experiéncia tot explicant-los el conte del Patufet.
Per qué vam triar aquest conte? Doncs perqué el trobem molt apropiat per aquesta edat, perqué el personatge principal es força conegut i perqué a més, a la classe disposem d'un material complementari que ens pot ajudar a motivar 1'activitat.
Les habilitais que pretenem treballar en aquesta sessió són les següents:
Habilitats de recerca:
• Buscar alternatives
• Anticipar conseqüéncies
Com en la primera sessió ens asseiem al quadrat i se'ns presenta la Formiga Piga, carregada amb una capsa plena de personatges i li diu a la mestra si ella vol explicar aquell conte. Tot seguit la mestra explica el conte i un cop finalitzat es la formiga qui inicia el diàleg amb els alumnes a partir de les següents preguntes.
• Buscar alternatives:
Com podía no haver estat menjat pel bou, el Patufet?
Marc: quedant-se a casa.
Damià: si el pare està collint les coses del camp, el Patufet se podia amagar
sota d'un balcó on no hi haguessin cols, així el bou no hi aniria.
Raúl: es queda a casa a jugar.
Judith: jo volia dir el mateix que el Damià, que s'amagués sota d'un balcó.
Raquel: perqué no se'l mengés el bou havia de correr cap a casa seva.
Aïda: hauria d'estar dormint i li portarà la mama.
Saida: Patufet, petit.
Josep M: té que anar corrent corrent a casa seva i se queda dormint i el papa
amb el camió va a casa a dinar i després torna a anar a treballar.
Adrià: es podria amagar en un altre lloc, a dins de la sorra.
Anna: va corrents a dir-li a la mare que ho porti ella.
• Anticipar conseqüències:
Què hauria passat si... el Patufet no hagués anat a comprar el Safrà?
Maria: que la mare no tindria safrà i no el podria posar a 1'olla.
Fen: que la seva mare volia anar a comprar el safrà i hi va anar la mare.
Albert: que la mare vagi a compra'l.
Damiá: que estaria malalt i hi anirien el pare i la mare.
Qué hauria passat si... no hagués dut el menjar al seu pare?
Olimpia: que es quedi a casa.
Aïda: el Patufet se quedi a casa.
Helena: la mare portés el dinar.
Arnau: la mare portés el dinar.
Laia: que el Patufet jugui.
Qué hauria passat si... el bou no hagués volgut menjar?
Judith: que e bou no tenia gana i el Patufet li podría portar el dinar al pare.
Roger: que el bou estaria malalt i el Patufet li donaria el menjar al pare i arribaria al camp. .
Gerard: que el bou es quedaria a casa i aniria a passejar pel camp.
Martí: però si no li fa mal la panxa en podia menjar més.
Albert: si no vol cols no es menjarà el Patufet.
Carlota: si no menja cols, no es menjarà el Patufet i li podrà portar menjar als pares.
Anna: si no menja cols es podria morir i no es menjaria el Patufet.
Silvia: el bou se quedés a dormir a casa seva.
Descripció de la tercera sessió:
Les habilitais que pretenem treballar en aquesta sessió son les següents:
Habilitats de comunicació, traducció i formulació:
• Traduir del llenguatge oral a la mímica.
Un cop asseguts al quadrat iniciem la tercera part de 1'activitat. En ella, un o més nens o nenes fan la representació d'un fragment del conte i els altres han d'endevinar de quin moment del conte es tracta.
Aquest grup sovint demana que els expliquem contes, i llavors vam aprofitar 1'ocasió per dur a terme l'experiéncia tot explicant-los el conte del Patufet.
Per qué vam triar aquest conte? Doncs perqué el trobem molt apropiat per aquesta edat, perqué el personatge principal es força conegut i perqué a més, a la classe disposem d'un material complementari que ens pot ajudar a motivar 1'activitat.
Les habilitais que pretenem treballar en aquesta sessió són les següents:
Habilitats de recerca:
• Buscar alternatives
• Anticipar conseqüéncies
Com en la primera sessió ens asseiem al quadrat i se'ns presenta la Formiga Piga, carregada amb una capsa plena de personatges i li diu a la mestra si ella vol explicar aquell conte. Tot seguit la mestra explica el conte i un cop finalitzat es la formiga qui inicia el diàleg amb els alumnes a partir de les següents preguntes.
• Buscar alternatives:
Com podía no haver estat menjat pel bou, el Patufet?
Marc: quedant-se a casa.
Damià: si el pare està collint les coses del camp, el Patufet se podia amagar
sota d'un balcó on no hi haguessin cols, així el bou no hi aniria.
Raúl: es queda a casa a jugar.
Judith: jo volia dir el mateix que el Damià, que s'amagués sota d'un balcó.
Raquel: perqué no se'l mengés el bou havia de correr cap a casa seva.
Aïda: hauria d'estar dormint i li portarà la mama.
Saida: Patufet, petit.
Josep M: té que anar corrent corrent a casa seva i se queda dormint i el papa
amb el camió va a casa a dinar i després torna a anar a treballar.
Adrià: es podria amagar en un altre lloc, a dins de la sorra.
Anna: va corrents a dir-li a la mare que ho porti ella.
• Anticipar conseqüències:
Què hauria passat si... el Patufet no hagués anat a comprar el Safrà?
Maria: que la mare no tindria safrà i no el podria posar a 1'olla.
Fen: que la seva mare volia anar a comprar el safrà i hi va anar la mare.
Albert: que la mare vagi a compra'l.
Damiá: que estaria malalt i hi anirien el pare i la mare.
Qué hauria passat si... no hagués dut el menjar al seu pare?
Olimpia: que es quedi a casa.
Aïda: el Patufet se quedi a casa.
Helena: la mare portés el dinar.
Arnau: la mare portés el dinar.
Laia: que el Patufet jugui.
Qué hauria passat si... el bou no hagués volgut menjar?
Judith: que e bou no tenia gana i el Patufet li podría portar el dinar al pare.
Roger: que el bou estaria malalt i el Patufet li donaria el menjar al pare i arribaria al camp. .
Gerard: que el bou es quedaria a casa i aniria a passejar pel camp.
Martí: però si no li fa mal la panxa en podia menjar més.
Albert: si no vol cols no es menjarà el Patufet.
Carlota: si no menja cols, no es menjarà el Patufet i li podrà portar menjar als pares.
Anna: si no menja cols es podria morir i no es menjaria el Patufet.
Silvia: el bou se quedés a dormir a casa seva.
Descripció de la tercera sessió:
Les habilitais que pretenem treballar en aquesta sessió son les següents:
Habilitats de comunicació, traducció i formulació:
• Traduir del llenguatge oral a la mímica.
Un cop asseguts al quadrat iniciem la tercera part de 1'activitat. En ella, un o més nens o nenes fan la representació d'un fragment del conte i els altres han d'endevinar de quin moment del conte es tracta.
Centrem l’autoavaluació en si els ha agradat o no la sessió proposada per la formiga. Els presentem dues cares, una de contenta i una de trista, els expliquem el significat de cadascuna d'elles. Un cop fet això, s'han de desplaçar al lloc de la classe on hi ha la cara que ells han triat. A continuació expliquen el perquè de la seva elecció.
M’HA AGRADAT:
Albert: m’ha agradat perquè ha sortit el Patufet a portar el dinar al pare.
Maria: m'ha agradat perquè ha sortit el pare.
Arnau: m'ha agradat perquè hem cantat la cançó.
Gerard: perquè m ha agradat el conte.
Carlota: m'ha agradat perquè ha sortit la mare.
Anna: m'ha agradat perquè ha sortit el Patufet de la panxa.
Josep M: m'ha agradat perquè sortia el Patufet.
Silvia: m'ha agradat perquè el Patufet ha sortit.
Martí: m'ha agradat perquè és molt xulu aquest conte.
Marc: m'ha agradat perquè ha sortit el Patufet.
Fen: m’ha agradat perquè ha sortit el Patufet.
Adrià: m'ha agradat perquè hem fet moltes coses.
Raquel: m'ha agradat perquè ha sortit la mare.
NO M’HA AGRADAT:
Damià: no m’ha agradat perquè no volia que el bou es mengés el Patufet.
Aïda: no m’ha agradat perquè m’estava avorrint del conte.
Laia: no m’ha agradat perquè estic tipa i tinc son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar aquí el teu comentari